Així és el refugi de la Guerra Civil que Bombas Gens amaga al seu interior
Bombas Gens continua oferint nous capítols sobre la seua història. L’últim d’ells connecta l’antiga fàbrica amb la Guerra Civil, en trobar-se durant les obres de rehabilitació un refugi antiaeri construït probablement en 1938, tot i que no es coneix el seu expedient.
Es tracta d’un refugi de tipologia fabril, construït amb una estructura de formigó armat que posseeix una sala principal per a l’allotjament dels treballadors de la fàbrica. Una estança de 21,64 m2 y 2,78 m. d’alçària que compta amb dos accessos: des del pati i des de l’interior d’una de les naus. “El disseny original d’este refugi feia que les persones que s’allotjaven en ell pogueren rebre danys si queia una bomba, tant a causa de la seua ona expansiva com de la metralla. Per això es va construir, a mode d’escut, un gran pilar de formigó de secció octogonal. A la seua vegada, també trobem en les parets marques que ens fan pensar que allí es col·locava una porta o placa metàl·lica que contribuïa a reforçar la labor defensiva del pilar”, exposa Paloma Berrocal, arqueòloga del projecte.
L’interior de l’estança no disposa de bancs correguts d’obra, habituals en altres refugis coneguts de la ciutat. No obstant això, sí que es conserven altres elements característics d’este tipus de construccions, tals com els rètols amb missatges dirigits als ocupants del refugi. En ells es donen una sèrie de recomanacions d’ús i higièniques com per exemple no fumar, no escopir o no tirar immundícies. Han sobreviscut també al pas del temps el sòcol original de pintura, els tubs de ceràmica que actuaven com a respiradors, la marca per on anava el cablejat de la llum i alguns suports de fusta de les bombetes. “Ens trobem davant un refugi d’especial valor, en tant que és un dels pocs exemples que queda en la ciutat de tipologia fabril. Destaca a més el seu excel·lent estat de conservació”, explica Berrocal.
Els testimonis orals que han arribat als nostres dies relaten que el refugi es va construir per l’elevat número d’atacs aeris que patia la fàbrica, després de ser incautada pel bàndol republicà per a fabricar bombes de morter. Així ho recorda Jesús Latorre, fill del gerent de Bombas Gens: “Els amos s’exiliaren i a mon pare li van posar a sobre un comissari polític i l’obligaren a fabricar armament. Ho recorde perfectament perquè vaig viure a la vila fins que em vaig casar. La fàbrica, dedicada fins llavors a l’elaboració de bombes hidràuliques, estava preparada per a fondre metalls i això li venia molt bé a la indústria armamentística. I per això ens bombardejaven constantment des de l’exèrcit contrari; el que passa és que habitualment es confonien amb l’Hort de l’Estrela, que estava pròxim i tenia característiques similars”.
L’antiga fàbrica encara conserva vestigis d’esta intensa activitat bèl·lica. El passat estiu, les obres que s’estan realitzant en l’edifici desenterraren la carcassa buida d’una granada, i 6 projectils que van haver de ser retirats i explosionats de manera controlada pels Tedax.
Esta troballa del nostre passat més recent afegix més valor patrimonial si cap a un dels edificis més emblemàtics de l’art déco en València. D’igual manera que el també recuperat celler medieval, es preveu que el refugi siga visitable.
FOTOS: Les fotos del refugi són de Daniel Rueda. Les dels projectils són de Paloma Berrocal.
