Manolo Laguillo, Bombas Gens
“La ciutat que es veu resulta molt més cridanera, crida més l’atenció; però jo crec que la ciutat que no es veu és segurament més real, perquè és la ciutat quotidiana, del dia a dia, la que ocupa el major temps dels seus habitants. Es tracta de reivindicar la ciutat on vivim la major part del temps.”
La sèrie Lavapies, realitzada per Laguillo en el barri madrileny entre juliol i agost de 2014 forma part de la Col.lecció Per Amor a l’Art . Eixe barri constituïx un dels territoris més complexos de la ciutat quant a ocupació i usos de l’espai urbà, però és al seu torn un dels conjunts urbanístics més consolidats del centre de Madrid. Ambdós característiques es fonen en les seues imatges; preses a l’estiu, marcant al màxim els contrastos entre llums i ombres, mostrarien no el pas del temps, sinó el pas de la història, dels fets i les seues cicatrius. Com hi ha assenyalat el teòric de la fotografia Jean-François Chevrier “els documents de Manolo Laguillo posen l’èmfasi en la descripció, amb efectes de distanciament i desacceleració de la visió: el seu propòsit no seria l’informe, ni la il·lustració d’una actualitat periodística. Tenen un altre objecte històric, igualment específic i més general: la transformació de la ciutat i, a través d’eixa transformació, l’estructura d’un territorio urbà, inclús la definició mateixa de l’ urbà.”
Manolo Laguillo
Bombas Gens, 2016
Sèrie de 30 fotografies
36 x 43 cm cada una
En efecte Laguillo s’emmarcaria en una tradició fotogràfica pròxima al documental descriptiu que té un dels seus orígens en les vistes pictòriques (veduta) de les ciutats. Enfront del monumental i el pintoresc, Laguillo s’ocupa de l’urbà en quant que atén als fenòmens ordinaris però també a la condensació de la història i als espais com a llocs d’experiència. Cantons, mitgeres, parts posteriors, edificis i ruïnes transmeten una bellesa resistent als processos de desenvolupisme al mateix temps que s’erigixen en presències individualitzades del paisatge urbà.
Considerant la seua mirada privilegiada sobre espais urbans en transformació, dels que cal destacar els seus treballs fotogràfics a Barcelona i Madrid en les dècades dels huitanta i noranta, la Fundació Per Amor A l’art va realitzar un encàrrec al fotògraf per a treballar sobre la fàbrica Bombas Gens durant el procés de rehabilitació. El resultat són una sèrie de 30 fotografies que traduïxen tant.