Declaració de l’estratègia d’intervenció en la Vila en el conjunt Bombas Gens
La rehabilitació de la Vila en el conjunt Bombas Gens consistix no només en significar un símbol de l’arquitectura tradicional de València, sinó també en transformar el seu ús amb la intenció d’incorporar-lo a la vitalitat de la ciutat i establir un nou punt d’inflexió en la història de l’edifici. Volem aprofitar les qualitats distintives de l’immoble, potenciar la seua continuïtat d’ús sense perdre la seua estructura fonamental, i recuperar la seua relació amb l’entorn; per a així allargar la seua trajectòria històrica i no deixar-la estancada.
La vivenda plurifamiliar que tanca la façana principal de l’Avinguda Burjassot té una tipologia de xicotet palau o vila de dos altures, i comptava amb una vivenda en la planta primera per a l’apoderat i una altra en planta baixa per a l’encarregat de l’antiga fàbrica. Està construïda amb murs de càrrega verdugats revestits d’un peu i mig, amb una estructura en els forjats de bigues i biguetes de fusta. Els seus elements més significatius són la torrassa que conté l’escala rematant amb una coberta a quatre aigües i ampli aler, les ventalles ceràmiques en ampits, els buits recercats amb rajola cara vista i reixes de ferro forjat. Els acabats interiors estaven realitzats amb particions de rajola massissa aparellats en vertical i falsos sostres de canyís lluïts, sobreeixint els revestiments del paviment realitzats amb mosaics de taulellet hidràulic formant composicions geomètriques. Es tracta d’un edifici concebut de manera completament autònoma al recinte industrial.
En tot cas, trobem múltiples patologies i lesions producte de l’antiguitat del conjunt, de la falta de manteniment i de l’abandó. És per tant necessari portar a terme una intervenció de consolidació estructural i rehabilitació de les cobertes, ventalles i altres elements amb la finalitat de recuperar el conjunt original.
La construcció presentava fissures en murs, desvinculació entre murs transversals i patologies en coberta, tot i que el seu estat estructural no presentava problemes greus. Les fissures importants, que són degudes a l’assentament produït per la construcció posterior de l’edifici contigu de baixa més 9 altures, s’han farcit i grapat convenientment respectant al màxim el caràcter original de l’edifici.
Quant a la intervenció en l’evolvent exterior de la Vila, s’ha optat sempre per la reutilització d’elements originals després de la seua neteja exhaustiva, i sempre s’ha perseguit la coherència amb l’espectre de color del conjunt original. A més, s’ha realitzat la obertura d’un buit en el cantó amb la nau 0 i nau 4, amb l’objecte de connectar la Vila amb el conjunt industrial. En eixe punt, la Vila quedava vinculada a l’estructura de les naus i s’hi produïa un ampli espectre de patologies per les diferents característiques i comportaments dels 3 sistemes estructurals envoltats. Per tot això, i pels avantatges arquitectònics i funcionals que presenta, s’ha optat per alliberar l’estructura de la Vila de la seua vinculació amb les estructures de les naus 0 i 4.
L’estructura de fusta, les ventalles que conformen el balcó i ampits, i les teules, s’han sanejat i netejat convenientment situant-les en els seus llocs originals, reconstruint estes parts com estaven. Elements como la barana de fusta del balcó que es troba en molt mal estat, es reproduiran amb total fidelitat a l’original.
Pel que fa a l’interior de l’immoble, es restaura l’estructura original de revoltons de rajola sobre bigues de fusta, i l’escala interior de la torrassa es mantindrà en el seu estil original encara que se li afegirà una barana d’època totalment en sintonia amb el caràcter de l’edifici. A més, es mantindran els revestiments del paviment interior formats per mosaics de taulellet hidràulic allotjats en una solera de microciment que assegurarà la seua consolidació i protecció. Finalment, pel que respecta a l’espai interior, l’adequació al nou ús es realitzarà a través d’una construcció lleugera, reversible, coherent amb l’arquitectura de l’edifici.
En definitiva, la intervenció en la Vila, no queda només en la conservació de l’edifici, cenyint-se a la construcció física i autoexpositiva, sinó en la revalorització creativa i innovadora a través d’un projecte que torne l’activitat a l’edifici, i restablisca i actualitze la seua relació amb el conjunt i la ciutat i les necessitats d’esta societat canviant.
