Primeres imatges virtuals del nou Bombas Gens

Després de la rehabilitació de les naus, executada per Eduardo de Miguel, Ramón Esteve assumix la reinvenció i ampliació del projecte, amb l’assessorament d’Annabelle Selldorf

L’antiga fàbrica Bombas Gens, d’indubtable valor històric-social, és un dels escassos exemples d’arquitectura industrial de la dècada de 1930 que roman en peu. La seua arquitectura i l’estil art-déco de les seves façanes, fan d’este espai un enclavament únic i especial per a albergar nous usos que responguen a les necessitats de l’actualitat.

El nou complex naix com un espai polivalent, referent internacional, en què la Fundació Per Amor a L’Art desenvoluparà la seua triple activitat: artística, social i investigadora. Les primeres imatges de l’ampliació del projecte desvetllen alguns dels detalls d’este procés de recuperació únic a València.

Després de la rehabilitació de les naus, executada per Eduardo de Miguel, Ramón Esteve assumeix la reinvenció i ampliació del projecte, amb l’assessorament d’Annabelle Selldorf, experta en transformar edificis emblemàtics en espais museístics.

“L’objectiu ha estat sempre el d’aconseguir unificar el criteri d’intervenció en tot el conjunt, siguen edificis originals o de nova construcció; i al mateix temps dotar a cadascun d’ells de la singularitat que cada ús específic necessita “, explica Ramón Esteve.

Com a nucli central trobem el centre d’art ocupant les quatre naus originals i gran part del cos de façana. Amb una relació més lateral trobem els volums de restaurant i centre de dia per a xiquets en risc d’exclusió social, a més de les oficines que ocupen l’antiga vila.

Altres espais independents com el jaciment del celler del segle XV al pati posterior o el refugi antiaeri de la Guerra Civil, estan articulats amb patis o zones verdes que ens permeten gaudir adequadament de l’escala del conjunt i descobrir cadascun dels seus racons.

Amb la intenció d’evocar l’atmosfera industrial del complex original, el maó ceràmic i l’acer galvanitzat prevalen sobre la resta de materials. En altres punts més discrets s’ha reinterpretat la ceràmica original del celler i l’alqueria, que -combinada amb la fusta- dota de major noblesa als espais. En els interiors s’emulen de nou les cobertes lleugeres de fusta.